GÈNERES CINEMATOGRÀFICS
DRAMA
El drama neix com una part del teatre grec. La funció del drama és representar la part amarga de la vida i la idea és jugar amb els sentiments. hi ha tragèdies, triangles amorosos i patiment físic i psicològic. Normalment es desenvolupen en llocs exòtics i romàntics, visualment bonics, quotidians i melancòlics.
RECURSOS: Banda sonora suggerent, que remogui els sentiments. Té una narració lenta i hi ha flashbacks. Els diàlegs i les mirades són molt importants (plans bastant propers) i es juga molt amb el silenci. Són necessaris bons actors que puguin fer bones representacions dramàtiques
PERSONATGES: el 90% de les vegades el protagonista és femení. Sol haver una relació desigual entre els personatges (ric i pobre). El protagonista sol tenir un problema greu o alguna cosa que el turba.
SUBGÈNERES: comèdia dramàtica, drama romàntic, drama costumbrista o històric.
RECURSOS: Banda sonora suggerent, que remogui els sentiments. Té una narració lenta i hi ha flashbacks. Els diàlegs i les mirades són molt importants (plans bastant propers) i es juga molt amb el silenci. Són necessaris bons actors que puguin fer bones representacions dramàtiques
PERSONATGES: el 90% de les vegades el protagonista és femení. Sol haver una relació desigual entre els personatges (ric i pobre). El protagonista sol tenir un problema greu o alguna cosa que el turba.
SUBGÈNERES: comèdia dramàtica, drama romàntic, drama costumbrista o històric.
COMEDIA
la comèdia existeix des del principi dels temps, és un dels gèneres principals. Hi ha molts tipus d'humor: l'absurd, riures de les desgràcies d'altres, etc...
ARGUMENT: qualsevol situació seria, es pot acabar convertint en comèdia, podríem resumir-ho en què, en general, la comèdia és una situació difícil o un problema que s'acaba solucionant de forma còmica. Sempre acaben bé o de forma graciosa
RECURSOS: bastants pel·lícules del gènere solen tenir una crítica social. Tenen una banda sonora divertida, i si hi ha música més dramàtica, vol dir que després vindrà una escena graciosa. hi ha coses que no t'esperes i escenes completament absurdes.
En les pel·lícules solen succeir una sèrie de gags, també estan els equivocs, que és estar en el lloc equivocat en el moment equivocat. Les expressions facials també són molt importants.
PERSONATGES: Principalment es caracteritza perquè els seus personatges protagonistes es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana i per això ells enfronten les mateixes fent riure a les persones o al seu "públic", moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa ironia de la debilitat humana.
SUBGÈNERES: paròdia, comèdia romàntica. Cada país té un humor diferent encara que hi ha característiques universals.
la comèdia existeix des del principi dels temps, és un dels gèneres principals. Hi ha molts tipus d'humor: l'absurd, riures de les desgràcies d'altres, etc...
ARGUMENT: qualsevol situació seria, es pot acabar convertint en comèdia, podríem resumir-ho en què, en general, la comèdia és una situació difícil o un problema que s'acaba solucionant de forma còmica. Sempre acaben bé o de forma graciosa
RECURSOS: bastants pel·lícules del gènere solen tenir una crítica social. Tenen una banda sonora divertida, i si hi ha música més dramàtica, vol dir que després vindrà una escena graciosa. hi ha coses que no t'esperes i escenes completament absurdes.
En les pel·lícules solen succeir una sèrie de gags, també estan els equivocs, que és estar en el lloc equivocat en el moment equivocat. Les expressions facials també són molt importants.
PERSONATGES: Principalment es caracteritza perquè els seus personatges protagonistes es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana i per això ells enfronten les mateixes fent riure a les persones o al seu "públic", moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa ironia de la debilitat humana.
SUBGÈNERES: paròdia, comèdia romàntica. Cada país té un humor diferent encara que hi ha característiques universals.
MUSICAL
els actors fan línies de guió cantades i la música fa avançar l'història. Els musicals estaven pensats pel públic femení als anys 50, ja que les pel·lícules que eren pel públic masculí era el western. El musical sempre ha estat present en l'història del
cinema, unes vegades més i altres menys.
RECURSOS: la música està molt present. La BSO pot estar creada especialment per la pel·lícula o poden ser cançons famoses de l'epoca. Les coreografies també estan molt treballades. Ha d'entrar pels ulls, ser estètic i maco. l'argument és lleuger.
PERSONATGES: normalment giren al voltant d'una parella (noi i noia amb veus diferenciades), hi ha molts secundaris.
SUBGÈNERES: pel·lícules més centrades en el ball, musicals de disseny,etc.. Es poden fer musicals de qualsevol gènere.
els actors fan línies de guió cantades i la música fa avançar l'història. Els musicals estaven pensats pel públic femení als anys 50, ja que les pel·lícules que eren pel públic masculí era el western. El musical sempre ha estat present en l'història del
cinema, unes vegades més i altres menys.
RECURSOS: la música està molt present. La BSO pot estar creada especialment per la pel·lícula o poden ser cançons famoses de l'epoca. Les coreografies també estan molt treballades. Ha d'entrar pels ulls, ser estètic i maco. l'argument és lleuger.
PERSONATGES: normalment giren al voltant d'una parella (noi i noia amb veus diferenciades), hi ha molts secundaris.
SUBGÈNERES: pel·lícules més centrades en el ball, musicals de disseny,etc.. Es poden fer musicals de qualsevol gènere.
ACCIÓ/AVENTURA
Les pel·lícules d'acció intenten generar adrenalina, i contra més efectes millor. són pel·lícules senzilles on els bons són molt bons i els dolents són molt dolents. Actualment hi ha variacions on pot ser que el dolent sigui bo i al revès. Si ens posem a analitzar les pel·lícules, veiem que no tenen gaire sentit.
ARGUMENTS: normalment acaba amb una batalla final. Aparició d'un heroi o element maligne, on passen desgracies en un lloc i apareix un personatge que el fa millor, o un lloc on tothom és feliç i apareix un element o persona maligne, que fa que tot vagi malament. Un dels arguments més utilitzats és la venjança.
RECURSOS: efectes especials (explosions, xocs, armes, lluita, violència...). és pugen els baixos, això vol dir que en les escenes el volum de les explosions són extremadament alts. Hi ha moltes escenes en càmera lenta i hi ha moltes persecucions de persones o de cotxes. Els plans no solen durar gaire temps.
PERSONATGES: l'heroi depenent de l'època canvia. als anys 20/30, tenénun estil semblant a robin hood. Als anys 40, les pel·lícules tenien un estil semblant al western. Als anys 60, els personatges eren com james bond i als 70, van tornar a l'estil cowboy, encara que ho van barrejar amb arts marcials. als 80, sorgeixen pelis on els protagonistes es prenen la justícia per la seva mà. Als 90 els herois són també dolents i hi ha moltes històries on es troben "el nen i l'adult". Als 2000 hi ha el típic personatge dolent, però que en el fons és bo.
Els enemics són variats (màfies, terroristes, mercenaris, nazis...). També trobem la femme fatale i l'ajudant de l'heroi.
Les pel·lícules d'acció intenten generar adrenalina, i contra més efectes millor. són pel·lícules senzilles on els bons són molt bons i els dolents són molt dolents. Actualment hi ha variacions on pot ser que el dolent sigui bo i al revès. Si ens posem a analitzar les pel·lícules, veiem que no tenen gaire sentit.
ARGUMENTS: normalment acaba amb una batalla final. Aparició d'un heroi o element maligne, on passen desgracies en un lloc i apareix un personatge que el fa millor, o un lloc on tothom és feliç i apareix un element o persona maligne, que fa que tot vagi malament. Un dels arguments més utilitzats és la venjança.
RECURSOS: efectes especials (explosions, xocs, armes, lluita, violència...). és pugen els baixos, això vol dir que en les escenes el volum de les explosions són extremadament alts. Hi ha moltes escenes en càmera lenta i hi ha moltes persecucions de persones o de cotxes. Els plans no solen durar gaire temps.
PERSONATGES: l'heroi depenent de l'època canvia. als anys 20/30, tenénun estil semblant a robin hood. Als anys 40, les pel·lícules tenien un estil semblant al western. Als anys 60, els personatges eren com james bond i als 70, van tornar a l'estil cowboy, encara que ho van barrejar amb arts marcials. als 80, sorgeixen pelis on els protagonistes es prenen la justícia per la seva mà. Als 90 els herois són també dolents i hi ha moltes històries on es troben "el nen i l'adult". Als 2000 hi ha el típic personatge dolent, però que en el fons és bo.
Els enemics són variats (màfies, terroristes, mercenaris, nazis...). També trobem la femme fatale i l'ajudant de l'heroi.
WESTERN
El western és un gènere cinematogràfic típic del cinema nord-americà que s'ambienta en el vell Oest nord-americà. En principi una pel·lícula s'inclouria en aquest gènere simplement per estar situada la seva acció en un context determinat: l'exploració i el desenvolupament del territori occidental dels Estats Units d'Amèrica durant el segle XIX. No obstant això amb el temps les característiques d'aquest context històric es van anar estenent als personatges d'aquestes històries, condicionant la seva manera de vida i definint la seva indumentària.
ARGUMENTS: Moltes vegades, les pel·lícules de l'Oest estan ambientades en territoris inexplorats o indòmits, sota l'amenaça latent de l'atac dels indis, o en ciutats sense llei en les quals els bandits campaven a pler. Per això, el gènere es va anar enfocant cap a la confrontació dels diversos personatges, adquirint un caràcter cada vegada més psicològic. El western s'ha usat sovint al cinema nord-americà per escriure l'èpica del seu propi país, una narració llegendària del procés de fundació dels Estats Units
RECURSOS: Els primers westerns eren filmats en estudis, igual que altres pel·lícules de Hollywood, però quan la filmació en exteriors es va fer més comú, els productors van utilitzar locacions aïllades a l'Oest en llocs com Califòrnia, Utah, Arizona, Nevada, Texas, Kansas i Colorado fent del paisatge no sols un factor més viscut i evidenciava, sinó al punt de convertir-se en un factor fonamental del film. S'utilitzen també pla detall sobretot en les mirades, o en els combats les pistoles. També hi ha efectes de só importants pels trets de pistola
PERSONATGES: El denominador comú de les pel·lícules de western, és un personatge amb característiques molt marcades, nòmades i valent a l'hora de rescatar a una dona en perill. la figura del vaquer inclou la seva pròpia caracterització, incloent-hi arma, vestimenta típica i el seu cavall.
SUBGÈNERES: western crepuscular (es perd la part èpica del gènere), spagetthi o italo westerns (el western tradicional),
El western és un gènere cinematogràfic típic del cinema nord-americà que s'ambienta en el vell Oest nord-americà. En principi una pel·lícula s'inclouria en aquest gènere simplement per estar situada la seva acció en un context determinat: l'exploració i el desenvolupament del territori occidental dels Estats Units d'Amèrica durant el segle XIX. No obstant això amb el temps les característiques d'aquest context històric es van anar estenent als personatges d'aquestes històries, condicionant la seva manera de vida i definint la seva indumentària.
ARGUMENTS: Moltes vegades, les pel·lícules de l'Oest estan ambientades en territoris inexplorats o indòmits, sota l'amenaça latent de l'atac dels indis, o en ciutats sense llei en les quals els bandits campaven a pler. Per això, el gènere es va anar enfocant cap a la confrontació dels diversos personatges, adquirint un caràcter cada vegada més psicològic. El western s'ha usat sovint al cinema nord-americà per escriure l'èpica del seu propi país, una narració llegendària del procés de fundació dels Estats Units
RECURSOS: Els primers westerns eren filmats en estudis, igual que altres pel·lícules de Hollywood, però quan la filmació en exteriors es va fer més comú, els productors van utilitzar locacions aïllades a l'Oest en llocs com Califòrnia, Utah, Arizona, Nevada, Texas, Kansas i Colorado fent del paisatge no sols un factor més viscut i evidenciava, sinó al punt de convertir-se en un factor fonamental del film. S'utilitzen també pla detall sobretot en les mirades, o en els combats les pistoles. També hi ha efectes de só importants pels trets de pistola
PERSONATGES: El denominador comú de les pel·lícules de western, és un personatge amb característiques molt marcades, nòmades i valent a l'hora de rescatar a una dona en perill. la figura del vaquer inclou la seva pròpia caracterització, incloent-hi arma, vestimenta típica i el seu cavall.
SUBGÈNERES: western crepuscular (es perd la part èpica del gènere), spagetthi o italo westerns (el western tradicional),
ANIMACIÓ
Al cinema d'animació no existeix moviment real a registrar, sinó que es produeixen les imatges una per una, mitjançant dibuixos, models, objectes i altres múltiples tècniques, de manera que, en projectar-se consecutivament, es produeixi la il·lusió de moviment. És a dir, que mentre al cinema d'imatge real s'analitza i descompon un moviment real, al cinema d'animació es construeix un moviment inexistent en la realitat
ARGUMENTS: En la seva majoria, els films d'animació estan dirigits al públic infantil, tal és el cas dels contes infantils tradicionals que han estat portats al cinema per la productora Walt Disney, la qual cosa no vol dir que els dibuixos animats estiguin dirigits solament als nens.
és ressalta la infància, els nens, la innocència,... Són històries fàcils d'entendre, ja que normalment van dirigides a nens, la trama no és massa realista. Normalment d'aventures i amor
PERSONATGES: Els personatges poden ser de qualsevol mena d'element, ja sigui una persona, un animal, una planta... nens, joguines, personatges fantàstics creats per la pelicula, etc..
SUBGÈNERES: animació clàssica, stop-motion, motion capture, barreja d'animació i imatge real.
Al cinema d'animació no existeix moviment real a registrar, sinó que es produeixen les imatges una per una, mitjançant dibuixos, models, objectes i altres múltiples tècniques, de manera que, en projectar-se consecutivament, es produeixi la il·lusió de moviment. És a dir, que mentre al cinema d'imatge real s'analitza i descompon un moviment real, al cinema d'animació es construeix un moviment inexistent en la realitat
ARGUMENTS: En la seva majoria, els films d'animació estan dirigits al públic infantil, tal és el cas dels contes infantils tradicionals que han estat portats al cinema per la productora Walt Disney, la qual cosa no vol dir que els dibuixos animats estiguin dirigits solament als nens.
és ressalta la infància, els nens, la innocència,... Són històries fàcils d'entendre, ja que normalment van dirigides a nens, la trama no és massa realista. Normalment d'aventures i amor
PERSONATGES: Els personatges poden ser de qualsevol mena d'element, ja sigui una persona, un animal, una planta... nens, joguines, personatges fantàstics creats per la pelicula, etc..
SUBGÈNERES: animació clàssica, stop-motion, motion capture, barreja d'animació i imatge real.
FANTASTIC
Descripció general del gènere:gènere artístic en què hi ha presència d'elements que trenquen amb la realitat establerta
ARGUMENTS: Característiques a nivell de guió: Arguments típics (i girs de guió): monotonia, cerca de tresors, viatges. Normalment hi han algunes adversitats que molt probablement aconseguirà vençer.
RECURSOS: la premisa fantástica, personatges extraordinaris, en un món que ha de ser coherent i ha de tenir sentit. els efectes especials són indispensables i ha de tenir una banda sonora suggerent.Ambientació: Llocs no molt creïbles, amb colors normalment vius i no molt comuns.Recursos cinematogràfics (FX, BS...): premissa fantàstica, el mont fantàstic ha de ser coherent, els efectes especials són molt importants.
PERSONATGES: Personatges típics: personatges irreals ( ja siguin personatges amb alguna qualitat diferent o fades,...) Localitzacions típiques: boscos encantats, castells, coves ( llocs exòtics) i de vegades temples
SUBGÈNERES: Fantasia èpica: Presencia d'éssers fantàstics (sovint basats en mites i llegendes, altres vegades totalment inventats per l'autor) integrats de manera natural amb la trama.- Ambientació en un període històric similar al medieval o l'Edat Antiga, encara que pot presentar acrònims.
Sol existir la màgia i forces sobrehumanes, com les dels déus, que juguen un paper important en el desenvolupament de la trama.
Si és èpica, és perquè hi ha herois (amb les seves característiques especials) o situacions heroiques. A mesura que passa en els anys, els nous autors que van arribant retorcen els conceptes i exploren nous vessants, per la qual cosa no sempre seran herois a l'ús. Fantasia obscura:és un subgènere que beu directament del gènere fantàstic i té uns trets tan determinats que en ella poden catalogar-se diferents tipus d'arguments si aquests compleixen amb els requisits necessaris.
TERROR
Descripció general del gènere: gènere cinematogràfic que es caracteritza per la seva voluntat de provocar en l'espectador sensacions de paüra, terror, por, disgust, repugnància, horror, incomoditat o preocupació.
ARGUMENTS: normalment hi ha un element maligne, aïllament, assassinats i morts, cerca d'un tresor, o fins i tot creació contra creador. En el guió moltes vegades hi ha algú que mort a mans d'un element maligne. Hi han molts canvis de guió. Localitzacions típiques: llocs estrets, claustrofòbics, molts obscurs, boscos, coves, cases encantades.
Personatges típics: nens com a víctimes innocents, persona curiosa, algú que ens dona igual que pugui morir, algun monstre o esperit, vell savi, algun científic boig, grup de joves adolescents, i normalment es coneix molt be el protagonista i se sap qui es.
RECURSOS: com a part d'il·luminació podíem dir que juntament amb la banda sonora es una de les mes importants, com hem dit són llum fosques, es juguen amb obres i amb llums que fan pampallugues. També s'utilitza molt la càmera en mà perquè no vaguis el que vindrà després i pe donar aquesta sensació d'inestabilitat. Es juga molt amb els silencis, i quant hi ha una música acostuma a ser de tensió i podem trobar molts efectes de so. Ambientació: maquillatge (3D), molta sang, i llocs abandonats, elements de color fosc,..
SUBGÈNERES: terror psicològic: se centre molt en la que es la ment de l'espectador, i intentar posar elements que fanguin creure alguna cosa i després trencar-la...
gore:el gore per una altre banda tenim que se centra molt en la part de fer fàstic a l'espectador amb molta sang, gent autogestionant-se,.
CIENCIA FICCIÓ
gènere cinematogràfic que es basa en una versió fantasiosa de la realitat, relacionada amb totes les probables o desorbitades derivacions de la ciència i la tècnica
ARGUMENTS: vida a la frontera, viatges, cerca d'algun tresor, futur diatòpic. Normalment apareixerà un element benigne.
RECURSOS: La il·luminació i els efectes especials són la base d'aquestes pel·lícules i algú imprescindible, per fer realista algunes lluites.
PERSONATGES: Colonitzadors, pilots, astronautes, aliens, científics savis, Robots. Localitzacions típiques: Plantes desconeguts, nous especials.Ambientació: Coses futuristes, que la gent no conegui,..
SUBGÈNERES: ciència-ficció dura: La ciència-ficció dura inclou descripcions àmplies d'aparells i de vegades suposa un bagatge científic previ per poder entendre les hipòtesis plantejades, per això els seus lectors són més reduïts que altres subgèneres. L'estil és menys retòric que en altres modalitats de ficció, fet que ha causat a vegades el menyspreu de la crítica. Les trames sovint queden supeditades a l'ambientació tècnica.
CINEMA NEGRE
El cinema negre o film noir és un gènere cinematogràfic que es va desenvolupar als Estats Units durant els anys 1940 i 1950. és utilitzat per la crítica cinematogràfica per descriure un gènere de definició bastant imprecisa, que només es diferencia de forma parcial amb altres gèneres com el cinema policíac o el cinema social.
ARGUMENTS: les pel·lícules caracteritzades com de cinema negre giren entorn de fets delictius i criminals amb un fort contingut expressiu i una característica estilització visual. Els finals solen ser agredolços quan no presenten directament el fracàs del protagonista.
RECURSOS: es fa servir un llenguatge el·líptic i metafòric caracteritzat per una il·luminació tenebrosa en clarobscur, escenes nocturnes amb humitat a l'ambient, es juga amb l'ús d'ombres per exaltar la psicologia dels personatges.
PERSONATGES: La personalitat dels personatges i les seves motivacions són difícils d'establir. Les fronteres entre bons i dolents es difuminaven i l'heroi acostuma a ser un antiheroi tenallat per un passat fosc. Un altre punt característic del cinema negre és la presència de la dona fatal que, aparentment inofensiva, pot conduir les seves víctimes al perill o a la mort. Localitzacions típiques: Llocs foscos, com boscos , cases abandonades, coves,.. Ambientació: Elements que puguin fer mal al personatge, tot molt negre per donar mes misteri
BEL.LIC
El cinema bèl·lic és un gènere cinematogràfic que centra la seva història en guerres. Des de la seva invenció, va quedar patent que el cinema podia ser un mitjà que permetés arribar a grans quantitats de gent d'una manera ràpida i relativament senzilla. Aquestes qualitats van convertir l'invent dels germans Lumière en una eina al servei dels governs i de les seves màquines de propaganda.
ARGUMENTS: El argument mes típic són les guerres, la violència, les armes,.. Ambientació: està molt cuidada verue sigui creïble. Localitzacions típiques: Les localitzacions estan molt cuidades, Països con estats units, Xina, llocs mes desèrtics normalment.
RECURSOS: Utilitzen molt el recurs de la sang, hi han moltes explosions, armes, els diàlegs són senzills, i també al ser guerres surten moltes tirs.
PERSONATGES: Personatges típics: model de soldat, soldat innocent, soldat veterà.
SUBGÈNERES: Pro bèl·liques: les probeliques són aquelles que utilitzen molt més l'exercit, les sitacions de guerres i el dolr carnal. Antibel·liqües: intenten mostrar la crueldad a nivell de societat de la guerra.
HISTÓRIC
És un gènere cinematogràfic caracteritzat per l'ambientació en una època històrica determinada; tant si els fets i personatges representats són reals com si són imaginaris, però versemblants; Les pel·lícules històriques en algunes ocasions són recreacions cinematogràfiques de la biografia d'algun personatges històric rellevant o adaptacions d'obres literàries.
ARGUMENTS: Els arguments que hi apareixent normalment són coses reals, fets que van passar fa uns anys hi ho reprodueixen en pel·lícules. També l'argument pot girar entorn a un personatge conegut. Ambientació: Coses molt antigues i en el cas de representar un personatge, intentar que apareixen elements representatius d'ell, tant el vestuari com al maquillatge també son aspectes que és cuiden molt alhora de fer cinema històric.
RECURSOS: Pel que fa la música sol ser música de l'epoca que s'estigui representant per exemple si representen un ambient romà sonaran arpes , si es modern trompetes,... en el cas dels efectes especials no s'utilitzen molt exeplte si s'explica un fet bíblic. Les localitzacions depenen de l'època que s'estigui representant.
PERSONATGES: els personatges que s'elegeixen estan molt ben cuidats, ja que si elegeixen un personatge o un altre poden criticar o denunciar diferents coses. Els accents també han de estar molt cuidats ja que s'han de semblar a la època.
SUBGENERES: grecs i romans, pel·lícules bíbliques
DOCUMENTAL
Entenem per documental aquell gènere cinematogràfic i televisiu, realitzat sobre imatges preses de la realitat, s’allunya de la ficció i reflexa esdeveniments reals, tot i que l’autor enfoca el tema des d’un punt de vista propi, és a dir, subjectivament.
ARGUMENTS: Es presenten temes presents i que puguin interessar a la gent, poden tenir parts de reportatge de la tele. El documental sol ser mes curt que una pel·lícula. Respecte els temes presenten una gran varietat de continguts.Té com a objectiu buscar la realitat i filmar-la per presentar-la a l'espectador.Les localitzacions normalment solen ser on s'ha produït aquell fets
RECURSOS: Els efectes especials no solen ser important i la banda sonora tampoc a no ser que tingui relació amb el que s'està explicant.
PERSONATGES:Els personatges o persones que hi apareixen solen tenir alguna relació amb el fet que s'està exposant. Testimonis.
