LABORATORI ANALOGIC I DIGITAL

El revelat fotogràfic serveix perquè la imatge continguda al rodet de l'interior de la càmera es pugui passar a un negatiu.

Consta de 6 operacions: extració del rodet, revelat, bany d’atur, fixat, rentat amb aigua i assecat. apart de tot aixó, tambè necesitarem un tanc de revelat, una tisora, termòmetre, embuts, aigua i un cronòmetre.

Per a dur a terme el procés de revelat fotogràfic es necessiten una sèrie de substàncies químiques que s'han de diluir en aigua. Els líquids, un cop preparats, s'aboquen en unes cubetes especials on s'hi aniran dipositant els papers sensibles per a ser revelats.

Extracció del rodet :Abans de començar a utilitzar els líquids, cal obrir el rodet fotogràfic per extreure la pel·lícula enrotllada i introduir-la en les ranures que hi ha a l'interior de la cubeta de revelat.

introduirem el negatiu en el tanc de revelat. aquest procès d'ha de realitzar completament a fosques, ja que qualsevol llum, per petita que sigui, pot afectar al negatiu.

Un cop hem inserit la pel·lícula dins del tanc de revelat amb aigua, aboquem el líquid revelador. Tanquem la tapa i posem en funcionament el cronòmetre. Cal donar la volta i agitar el tanc en l’ interval de temps que ens indiqui el fabricant. El líquid revelador farà visible la imatge que es troba latent a la pel·lícula. Les zones on el negatiu hagi rebut llum sortiran fosques (en negatiu).

una característica important del revelador és que necesitarem mantenir la seva temperatura constant en uns 20 graus, i per aixó mesurem abans la temperatura de l'aigua.

Després del revelat obrirem de nou el tanc i buidarem el líquid revelador per a introduir-hi el líquid d’atur (àcid ascètic). Aquest s’encarrega d’interrompre l’acció del revelador, per evitar que la imatge es continuï revelant i ennegrint.

Un cop finalitzat el bany d’atur, introduïm dins del tanc la solució de fixació. Aquest líquid serveix per eliminar aquelles partícules sensibles a la llum del negatiu que no han estat estimulades pel revelador, resultant que les parts de la pel·lícula en les que no va incidir la llum es tornaran transparents.

El líquid revelador transforma els halurs de plata que no han estat afectats per la llum en sals solubles. D'aquesta manera el paper perd la sensibilitat que encara té i la imatge es fa estable.

Si no es fixés la imatge amb la solució de fixació, el paper continuaria essent sensible i quan li toqués la llum s'aniria enfosquint. Seguidament podrem extraure la pel·lícula del tanc sense córrer cap risc.

Es indispensable tenir un moviment constant en el tanc de revelat perque el liquid circuli i s'apliqui homgèniament. Un cop aplicats tots els químics necesaris, hem de rentar el negatiu. Per aixó necesitem aigua corrent entrant i sortint del tanc de rentada durant almenys 30 minuts a 20 graus de temperatura.

Finalment, apliquem el líquid hummectant, que provoca que l'aigua de la rentada s'escorri de la pelicula i no quedin marques en ella una vegada la penjem a assecar

POSITIVAR: com el seu nom indica, és convertir la imatge negativa de la pel.lícula en una imatge en positiu. A aquesta imatge en positiu se'n diu normalment Còpia. D'un negatiu podem obtenir infinites còpies sempre que mantinguem aquest en condicions òptimes.

Es poden positivar negatius de dues maneres. D'una banda està el positivat per contacte i d'altra banda el positivat per ampliació.

CONTACTE: En el positivat per contacte s'obté la còpia final posant el negatiu directament en contacte amb el paper fotogràfic i exposant aquest a la llum.

D'aquesta manera, el paper, reaccionarà i enfosquirà més les zones en les quals ha incidit més llum i menys en les quals el negatiu sigui prou opac com perquè aquesta no traspassi.

AMPLIACIÓ: Els negatius solen tenir una grandària reduïda per la qual cosa és necessari realitzar una ampliació per a gaudir de la fotografia i els seus detalls.

Una ampliadora és un aparell que consta de diversos elements electrònics i òptics per a poder exposar el paper fotosensible interposant-li el negatiu i aconseguint que la imatge projectada sigui d'una grandària superior al del negatiu.

Procés d'Ampliació: primer es col·loca el negatiu sobre el portanegatius. Quan apaguem la llum de la sala i encenguem la de l'ampliadora veurem com la imatge s'estarà projectant sobre la base d'aquesta. És aquest el moment d'ajustar la grandària de l'ampliació que volem.

Abans de treure el paper fotogràfic ens assegurarem que totes les llums estiguin apagades (encara que podem tenir la llum vermella pròpia del laboratori encesa), inclosa la de l'ampliadora, i el filtre vermell de seguretat col·locat davant de la llum. És el moment de treure el paper i col·locar-lo en la base de l'ampliadora.

Quan sapiguem el temps que necessitem per a obtenir una còpia òptima, programarem el temporitzador, apagarem la llum de l'ampliadora, retirarem el filtre vermell de protecció i li indicarem al temporitzador que comenci a donar llum al paper el temps indicat. Una vegada exposat el paper ja està llest per al revelat.

Aquest revelat no és més que fer passar al paper per un procés químic perquè els seus components retornin la imatge que hem projectat a través del negatiu.

El revelat de paper, igual que el revelat de negatiu ha de realitzar-se en una cambra obscura.

La cambra obscura o laboratori és una habitació destinada al tractament i revelat de material fotosensible.

En una cambra obscura convencional tenim la zona seca i la zona humida. En la zona seca es troba l'ampliadora. En la zona humida tindrem les diferents cubetes per a revelar el paper amb els líquids pertinents. El temps que ha de submergir-se el paper en cada líquid dependrà de la mena de paper i del fabricant del químic.

La primera de les cubetes estarà farcida amb revelador, la segona amb el bany d'atur, la tercera amb el líquid fixador i l'última amb aigua corrent per a rentar la còpia. El procés és molt similar al del Revelat del negatiu i les funcions que compleixen els líquids són les mateixes.

El revelat digital

Una imatge en format RAW conté (sense processar) les dades capturades pel sensor de la càmera. Podem dir que una imatge RAW és un negatiu digital.Per a transformar una imatge RAW en una fotografia digital és necessari realitzar un procés al qual anomenarem revelat digital.

Aquest procés s'encarrega d'interpretar i codificar les dades capturades pel sensor, convertint-les en píxels i formant una imatge.

Hem d'aconseguir que la imatge RAW contingui la major quantitat d'informació possible.

Revelat: L'objectiu del revelat digital és transformar la informació que conté la imatge RAWen una imatge a tot color. Les principals activitats que comprèn el procés de revelat digital són les següents: Millorar el contrast i la saturació, reduir el soroll, eliminar les aberracions cromàtiques dels objectius, descomprimir les dades de la imatge RAW, etc...

El procés de revelat es realitza en l'ordinador mitjançant l'ús d'un programari de revelat. Amb les eines que proporciona aquest programa, s'estableixen les característiques de la imatge final: el nivell de lluentor, el balanç de blancs, la saturació dels colors, etc...

És important destacar que el revelat digital és un procés no destructiu. La imatge RAW original no s'altera mai.

Les principals empreses desenvolupadores de software de tractament d'imatges disposen de productes dedicats al revelat digital. Els més utilitzats són: Tova Camera RAW (inclòs en Adobe Photoshop), Adobe Lightroom, Apple Aperture, entre altres.

Tova Camera RAW i Adobe Lightroom s'han convertit, de facto, en les aplicacions estàndard per al revelat d'imatges. Per aquest motiu dedicarem diferents articles a explicar el funcionament d'aquestes aplicacions.

Postproducció: En moltes ocasions, estarem satisfets amb el resultat i ja no serà necessari continuar treballant amb la imatge, no obstant això, en altres ocasions voldrem anar una mica més lluny i realitzar diferents millores sobre la imatge ja revelada.

Aquestes activitats no es poden considerar pròpies del procés de revelati per aquest motiu és més adequat donar-los el nom de postproducció

Aquesta tècnica consisteix a seleccionar diferents parts d'una imatge i realitzar ajustos específics per a cadascuna d'elles (sense que es vegi afectat la resta de la imatge). Per exemple, ens pot interessar enfosquir i donar mes contrast a un cel, augmentar la saturació del color d'un objecte, reduir el soroll d'una part de la imatge, etc...

Respecte a les impresores, aquestes s'utilitzen quan es busca la millor qualitat, velocitat i un preu econòmic per a cada copia.

Injecció de tinta: Consisteix en l'emissió d'unes petites quantitats de tinta a través d'uns injectors que produeixen els píxels. Per tal de crear aquestes gotes es poden fer servir dos mètodes:

Mètode tèrmic: Un impuls elèctric produeix un augment de temperatura que fa bullir la petita quantitat de tinta que es troba dins la càmera. D'aquesta manera, forma la bombolla de vapor que força la seva sortida pels injectors que, el vapor es condensa formant la minúscula bombolla de tinta.

Mètode piezoelèctric: Al rebre aquest element piezoelèctric, es canvia de forma augmentant bruscament la pressió a l'interior provocant així la injecció d'una partícula de tinta.

SEMBLANÇES I DIFERÈNCIES: l'objectiu principal dels dos és el d'obtenir una fotografia.

Diferències: en el laboratori analògic s'utilitzen molts elements químics pel revelat, en canvi en el digital es realitza tot el procés a partir d'un software.

Respecte a les semblances principals, podriem dir que tant les càmares digitals com analógiques, contenen els mateixos elements. Com per exemple el diafragma i l'obturador, el sistema d'enfocament i zoom.