30 SEGONS KILL BILL

KILL BILL

 

EXPRESIVITAT DELS PLANS

PLANS

GRAN PLA GENERAL: representa l'espai total, és descriptiu, dóna una referència global. S'usa per a rodar ambients i paisatges. Els efectes d'aquest pla són: la figura humana en el seu interior és petita. Integra a l'home en el món; i evoca solitud, fatalitat, infinitud, etc.

La persona no està o bé queda diluïda en l'entorn, llunyana, perduda, petita, massificada. Té un valor descriptiu i pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la solitud o la petitesa de l'home enfront del mitjà.

PLA GENERAL: una cosa més reduïda que l'anterior. Mostra a la figura i escenari íntegrament. Els efectes d'aquest pla són: ús descriptiu, com l'anterior; precisa circumstàncies de lloc i temps; i permet rodar grups en acció. Mostra un escenari ampli en el qual s'incorpora la persona.

PLA CONJUNT: crea ambients particulars, ressalta el marc de l'acció i situa als personatges. L'efecte d'aquest pla és: ús més narratiu i dramàtic. Interessa l'acció i la situació dels personatges.

PLA SENCER: Té un valor narratiu però comença a potenciar el valor expressiu o dramàtic.

PLA AMERICÀ: talla la imatge del personatge a l'altura dels genolls.Talla al personatge “a l'altura dels revòlvers”. En el western era el pla que permetia un major acostament al personatge sense deixar de veure'ls i aquesta és la seva única motivació en principi.

PLA MIG: tala per sota dels genolls.Els efectes d'aquests plans intermedis són: ús psicològic, dramàtic i narratiu; el personatge apareix a l'altura de la mirada de l'espectador i permet interioritzar-lo; i s'aprecia com impacta la realitat o l'acció en el personatge.

PLA MIG CURT: Estableix relacions més íntimes entre els personatges.És el pla de la conversa, ens permet contemplar la cara i el llenguatge gestual de les mans. Permet captar gestos corporals amplis i relacionar personatges en aproximació, reaccions, etc.

PRIMER PLA: mostra el cap íntegrament, engrandeix el detall i redueix el conjunt. Aïlla al personatge. Els efectes d'aquest pla són: ús analític, psicològic; i emotivitat, bellesa, mostra com viu el personatge la pròpia escena.

PLA DETALL: mostra un detall concret en el rostre del personatge o d'un objecte. Els efectes d'aquest pla són: ús psicològic i profund (tensions, consciència, obsessions…); i intimitat del personatge, reaccions més intimes. Centra l'interès com cap altre. Dramàticament és el més potent, per la qual cosa serà el que més atregui ala atenció de l'espectador. No convé abusar d'ell, reservant-ho per a moments clau. Existeix una relació entre la grandària del pla i la subjectivitat: a major grandària menys interiorització i viceversa.

ANGULACIONS

ZENITAL: Es mostra una acció des d'una vista superior. Connota altura o debiltat. Domini total de l'espectador i superioritat.

PICAT: la càmera s'angula i filma des de dalt, disminuint les verticals. Els efectes d'aquest pla són: petitesa, aixafament del personatge, abatiment,…; i sensació de “seguretat” a l'espectador. Se utiliza para transmitir sensación de inferioridad, debilidad o fragilidad. Resta importància al subjecte dins de la presa.

FRONTAL: la cambra se situa en la línia horitzontal. L'efecte d'aquest pla és: naturalitat, normalitat

CONTRAPICAT: la càmera es col·loca i filma des de baix, allargant les verticals. Els efectes d'aquest pla són: prepotència del personatge, altivesa, desconcert, inquietud, etc.; i en aquest cas "seguretat" al personatge enfront de l'espectador. 

S'utilitza per transmetre que el subjecte és més fort, per magnificar-ho i fer-lo més important

                                        

NADIR: El pla nadir és el contrari al zenital. Per a realitzar-ho, la càmera se situa totalment per sota de l'objecte o actor, amb angle perpendicular al sòl. S'utilitza tant a nivell estètic com per a inferir a l'escena molt més dinamisme i dramatisme.