martes, 17 de noviembre de 2020

LABORATORI ANALÓGIC I DIGITAL


LABORATORI ANALOGIC I DIGITAL

El revelat fotogràfic serveix perquè la imatge continguda al rodet de l'interior de la càmera es pugui passar a un negatiu. 
Consta de 6 operacions: extració del rodet, revelat, bany d’atur, fixat, rentat amb aigua i assecat. apart de tot aixó, tambè necesitarem un tanc de revelat, una tisora, termòmetre, embuts, aigua i un cronòmetre.




Per a dur a terme el procés de revelat fotogràfic es necessiten una sèrie de substàncies químiques que s'han de diluir en aigua. Els líquids, un cop preparats, s'aboquen en unes cubetes especials on s'hi aniran dipositant els papers sensibles per a ser revelats. 

Extracció del rodet :Abans de començar a utilitzar els líquids, cal obrir el rodet fotogràfic per extreure la pel·lícula enrotllada i introduir-la en les ranures que hi ha a l'interior de la cubeta de revelat
introduirem el negatiu en el tanc de revelat. aquest procès d'ha de realitzar completament a fosques, ja que qualsevol llum, per petita que sigui, pot afectar al negatiu.

Un cop hem inserit la pel·lícula dins del tanc de revelat amb aigua, aboquem el líquid revelador. Tanquem la tapa i posem en funcionament el cronòmetre. Cal donar la volta i agitar el tanc en l’ interval de temps que ens indiqui el fabricant. El líquid revelador farà visible la imatge que es troba latent a la pel·lícula. Les zones on el negatiu hagi rebut llum sortiran fosques (en negatiu). 
una característica important del revelador és que necesitarem mantenir  la seva temperatura constant en uns 20 graus, i per aixó mesurem abans la temperatura de l'aigua.

Després del revelat obrirem de nou el tanc i buidarem el líquid revelador per a introduir-hi el líquid d’atur (àcid ascètic). Aquest s’encarrega d’interrompre l’acció del revelador, per evitar que la imatge es continuï revelant i ennegrint. 




Un cop finalitzat el bany d’atur, introduïm dins del tanc la solució de fixació. Aquest líquid serveix per eliminar aquelles partícules sensibles a la llum del negatiu que no han estat estimulades pel revelador, resultant que les parts de la pel·lícula en les que no va incidir la llum es tornaran transparents. 

El líquid revelador transforma els halurs de plata que no han estat afectats per la llum en sals solubles. D'aquesta manera el paper perd la sensibilitat que encara té i la imatge es fa estable. 
Si no es fixés la imatge amb la solució de fixació, el paper continuaria essent sensible i quan li toqués la llum s'aniria enfosquint.  Seguidament podrem extraure la pel·lícula del tanc sense córrer cap risc.  
Es indispensable tenir un moviment constant en el tanc de revelat perque el liquid circuli i s'apliqui homgèniament. Un cop aplicats tots els químics necesaris, hem de rentar el negatiu. Per aixó necesitem aigua corrent entrant i sortint del tanc de rentada durant almenys 30 minuts a 20 graus de temperatura.

Finalment, apliquem el líquid hummectant, que provoca que l'aigua de la rentada s'escorri de la pelicula i no quedin marques en ella una vegada la penjem a assecar




POSITIVAR: com el seu nom indica, és convertir la imatge negativa de la pel.lícula en una imatge en positiu. A aquesta imatge en positiu se'n diu normalment Còpia. D'un negatiu podem obtenir infinites còpies sempre que mantinguem aquest en condicions òptimes.
Es poden positivar negatius de dues maneres. D'una banda està el positivat per contacte i d'altra banda el positivat per ampliació.

CONTACTE: En el positivat per contacte s'obté la còpia final posant el negatiu directament en contacte amb el paper fotogràfic i exposant aquest a la llum.
D'aquesta manera, el paper, reaccionarà i enfosquirà més les zones en les quals ha incidit més llum i menys en les quals el negatiu sigui prou opac com perquè aquesta no traspassi.



AMPLIACIÓ: Els negatius solen tenir una grandària reduïda per la qual cosa és necessari realitzar una ampliació per a gaudir de la fotografia i els seus detalls.
Una ampliadora és un aparell que consta de diversos elements electrònics i òptics per a poder exposar el paper fotosensible interposant-li el negatiu i aconseguint que la imatge projectada sigui d'una grandària superior al del negatiu. 

Procés d'Ampliació: primer es col·loca el negatiu sobre el portanegatius. Quan apaguem la llum de la sala i encenguem la de l'ampliadora veurem com la imatge s'estarà projectant sobre la base d'aquesta. És aquest el moment d'ajustar la grandària de l'ampliació que volem.



Abans de treure el paper fotogràfic ens assegurarem que totes les llums estiguin apagades (encara que podem tenir la llum vermella pròpia del laboratori encesa), inclosa la de l'ampliadora, i el filtre vermell de seguretat col·locat davant de la llum. És el moment de treure el paper i col·locar-lo en la base de l'ampliadora. 
Quan sapiguem el temps que necessitem per a obtenir una còpia òptima, programarem el temporitzador, apagarem la llum de l'ampliadora, retirarem el filtre vermell de protecció i li indicarem al temporitzador que comenci a donar llum al paper el temps indicat. Una vegada exposat el paper ja està llest per al revelat.

Aquest revelat no és més que fer passar al paper per un procés químic perquè els seus components retornin la imatge que hem projectat a través del negatiu.

El revelat de paper, igual que el revelat de negatiu ha de realitzar-se en una cambra obscura. 
La cambra obscura o laboratori és una habitació destinada al tractament i revelat de material fotosensible. 
En una cambra obscura convencional tenim la zona seca i la zona humida. En la zona seca es troba l'ampliadora. En la zona humida tindrem les diferents cubetes per a revelar el paper amb els líquids pertinents. El temps que ha de submergir-se el paper en cada líquid dependrà de la mena de paper i del fabricant del químic. 

La primera de les cubetes estarà farcida amb revelador, la segona amb el bany d'atur, la tercera amb el líquid fixador i l'última amb aigua corrent per a rentar la còpia. El procés és molt similar al del Revelat del negatiu i les funcions que compleixen els líquids són les mateixes.



El revelat digital

Una imatge en format RAW conté (sense processar) les dades capturades pel sensor de la càmera. Podem dir que una imatge RAW és un negatiu digital.Per a transformar una imatge RAW en una fotografia digital és necessari realitzar un procés al qual anomenarem revelat digital. 


Aquest procés s'encarrega d'interpretar i codificar les dades capturades pel sensor, convertint-les en píxels i formant una imatge. 

Hem d'aconseguir que la imatge RAW contingui la major quantitat d'informació possible. 



Revelat: L'objectiu del revelat digital és transformar la informació que conté la imatge RAWen una imatge a tot color. Les principals activitats que comprèn el procés de revelat digital són les següents: Millorar el contrast i la saturació, reduir el soroll, eliminar les aberracions cromàtiques dels objectius, descomprimir les dades de la imatge RAW, etc...


El procés de revelat es realitza en l'ordinador mitjançant l'ús d'un programari de revelat. Amb les eines que proporciona aquest programa, s'estableixen les característiques de la imatge final: el nivell de lluentor, el balanç de blancs, la saturació dels colors, etc... 
És important destacar que el revelat digital és un procés no destructiu. La imatge RAW original no s'altera mai.

Les principals empreses desenvolupadores de software de tractament d'imatges disposen de productes dedicats al revelat digital. Els més utilitzats són: Tova Camera RAW (inclòs en Adobe Photoshop), Adobe Lightroom, Apple Aperture, entre altres.

Tova Camera RAW i Adobe Lightroom s'han convertit, de facto, en les aplicacions estàndard per al revelat d'imatges. Per aquest motiu dedicarem diferents articles a explicar el funcionament d'aquestes aplicacions.

Postproducció: En moltes ocasions, estarem satisfets amb el resultat i ja no serà necessari continuar treballant amb la imatge, no obstant això, en altres ocasions voldrem anar una mica més lluny i realitzar diferents millores sobre la imatge ja revelada. 
Aquestes activitats no es poden considerar pròpies del procés de revelati per aquest motiu és més adequat donar-los el nom de postproducció

Aquesta tècnica consisteix a seleccionar diferents parts d'una imatge i realitzar ajustos específics per a cadascuna d'elles (sense que es vegi afectat la resta de la imatge). Per exemple, ens pot interessar enfosquir i donar mes contrast a un cel, augmentar la saturació del color d'un objecte, reduir el soroll d'una part de la imatge, etc...



Respecte a les impresores, aquestes s'utilitzen quan es busca la millor qualitat, velocitat i un preu econòmic per a cada copia.

Injecció de tinta: Consisteix en l'emissió d'unes petites quantitats de tinta a través d'uns injectors que produeixen els píxels. Per tal de crear aquestes gotes es poden fer servir dos mètodes:
  • Mètode tèrmic: Un impuls elèctric produeix un augment de temperatura que fa bullir la petita quantitat de tinta que es troba dins la càmera. D'aquesta manera, forma la bombolla de vapor que força la seva sortida pels injectors que, el vapor es condensa formant la minúscula bombolla de tinta.
  • Mètode piezoelèctric: Al rebre aquest element piezoelèctric, es canvia de forma augmentant bruscament la pressió a l'interior provocant així la injecció d'una partícula de tinta. 






SEMBLANÇES I DIFERÈNCIES: l'objectiu principal dels dos és el d'obtenir una fotografia.

Diferències: en el laboratori analògic s'utilitzen molts elements químics pel revelat, en canvi en el digital es realitza tot el procés a partir d'un software. 

Respecte a les semblances principals, podriem dir que tant les càmares digitals com analógiques, contenen els mateixos elements. Com per exemple el diafragma i l'obturador, el sistema d'enfocament i zoom. 

martes, 10 de noviembre de 2020

30 dies 30 fotos

30 DIES 30 FOTOS

https://www.instagram.com/cultavariphoto123/






























































PRÀCTICA DE PRODUCCIÓ D'IMATGES AVANÇADES


 1. Format horitzontal, PD, dos punts d'interés

2. Format vertical, PP, llum dura contrapicada, molt contrast

3.PA, composició a terços, angulació picat-frontal, llum difosa











4. Composició clàssica, angle aberrant, poca profunditat de camp

5. textura suau predominant, que suggereixi harmonia









6. PG, colors molt saturats, molt pes visual a un sol costat

7. punt de fuga a un terç, ritme molt marcat

8.PPP, fora de camp important, poc contrast, que suggereixi terror

9.PD, composiciò auria, picat

10. Liure artística. (PD, composició clàssica, frontal, normal, llum dura)

sábado, 24 de octubre de 2020

PLANS I ANGULACIÓNS

 GRAN PLÀ GENERAL:



    






PLÀ GENERAL:


PLÀ CONJUNT:









PLÀ SENCER:









PLÀ AMERICÀ:









PLÀ MIG LLARG:









PLÀ MIG:









PLÀ MIG CURT:















PRIMER PLÀ:









PRIMERISSIM PRIMER PLÀ:









PLÀ DETALL:











Angulacións verticals:


PICAT:









NORMAL:









CONTRAPICAT:









NÀDIR:









Angulacuions horitzontals:

FRONTAL:









3/4:









LATERAL:









7/8:









POSTERIOR:



jueves, 15 de octubre de 2020

Parts de la càmera


PARTS DE LA CÀMARA:

EL VISOR:

El visor és la part de la càmera que s'utilitza per a enquadrar i enfocar la imatge. És la finestra que ens permet previsualizar la fotografia abans de prémer el disparador. Aquest visor s'ha utilitzat tradicionalment en les càmeres compactes. 

D800 visor


L'OBJECTIU: 

La seva funció és rebre els feixos de llum procedents de l'objecte i modificar la seva direcció fins a crear la imatge òptica, rèplica lluminosa de l'objecte. Aquesta imatge es llançarà contra el suport sensible.

La distànicia focal del objectiu influeix definitivament en l'aspecte de les fotografies:

  • Una focal petita fa que els objectes ocupin un espai menor en l'enquadrament, de manera que en la fotografia caben més coses. A mesura que augmentes la focal (per exemple “fent zoom”) la grandària de la imatge dels objectes enquadrats augmenta, fent que cada vegada ocupin més espai en l'enquadrament.




DIFERENTS OBJECTIUS FOTOGRÁFICS:

• ULL DE PEIX: (8mm) Els objectius ull de peix es caracteritzen per tenir un angle de visió extremadament ampli que en alguns casos arriba als 180 graus. Com a contrapartida, produeixen fotografies amb una gran distorsió, semblants a la imatge que reflecteix una esfera.Reben aquest nom per la gran curvatura de les seves lents que recorda a l'ull d'un peix.




• GRAN ANGULAR: Els objectius de tipus gran angular es caracteritzen per tenir un ampli angle de visió, la qual cosa permet capturar paisatges, edificis o fotografiar grups de persones des de distàncies curtes. Al mateix temps produeixen una distorsió de les línies. La seva distància focal està entre els 17mm i els 35mmTenen un angle visual molt gran que oscil·la entre 60 i 180 graus. Proporcionen una gran profunditat de camp.




• ESTÁNDARD: Els objectius estàndard cobreixen un angle visual comprès entre els 43 i 56 graus, la qual cosa s'aproxima bastant al camp visual de l'ull humà. En mirar una foto realitzada amb un objectiu normal, s'obté la impressió d'una imatge natural,sense la distorsió de línies. La seva distància focal més habitual és de 50mm.





• TELEOBJECTIU: La seva distància focal més habitual és està entre els 70mm i els 500mm. Tenen un angle visual bastant reduït que oscil·la entre 5 i 28 graus. Proporcionen una profunditat de camp reduïda.Entre altres aplicacions dels teleobjectius destaca el retrat ja que l'enfocament selectiu aïlla al subjecte de la resta de l'escena, centrant així l'atenció sobre la persona retratada.







• SUPERTELEOBJECTIU: el més habitual és parlar de súper teleobjectius amb una distancia focal compresa entre els 200mm i els 600mm.en teleobjectius llargs parlem d'un angle de visió que se situa entre 2° i 10°, la qual cosa significa que pràcticament no tenim angle.




EL DIAFRAGMA:

És el segon element important de la càmara, és un component que està situat a l'interior de l'objectiu i la seva funció és graduar la quantitat de llum que arribarà al sensor. 
El diafragma de la càmara està conformat per un conjunt de petites làmines metàl·liques que es mouen en forma radial, aquestes làmines formen un orifici que determina el diàmetre del fluix lluminós. 
L'obertura de diafragma es mesura en números f. L'escala de números f típica és la següent


Todo Lo Que Necesitas Saber Sobre la Apertura del Diafragma | Blog del  Fotógrafo

Com més baix sigui el valor f/, més llum entrarà a través de l'objectiu, i com més alt sigui el valor f/, menys llum entrarà a través de l'objectiu.


L'OBTURADOR:

L'obturador, descrit de manera simple, és un mecanisme compost per cortinetes que obren i tanquen per a deixar passar la llum i bloquejar la seva entrada respectivament. Al temps en el qual l'obturador roman obert, se'l coneix com a Velocitat d'Obturació i segons sigui una velocitat lenta o ràpida, obtindrem diferents efectes i resultats en les fotografíes.




QUE IMPLICA LA VELOCITAT D'OBTURACIÓ:

  • Velocitat d'Obturació Ràpida / Temps d'Exposició Curt: si treballem amb velocitats d'obturació ràpides (o cosa que és el mateix, temps d'exposició curts), la cambra obrirà i tancarà l'obturador molt ràpid. Això implica que la quantitat de llum que entra en el sensor, el farà durant un breu període de temps, per tant per a aconseguir una bona exposició haurem de compensar-ho il·luminant bé l'escena. Si no ho compensem, la nostra fotografia segurament quedarà subexposada, perquè la llum ha passat durant molt poc temps.



  • Velocitat d'Obturació Lenta / Temps d'Exposició Llarg: Quant a una velocitat d'obturació lenta (o cosa que és el mateix un temps d'exposició llarg), és just el cas contrari. Estarem amb l'obturador de la cambra obert durant més temps, i això implica que deixarem passar més llum al sensor de la càmera. Per a les situacions en les quals usem una velocitat d'obturació lenta, comprovarem que no farà falta pujar tant l'ISO ni obrir tant el diafragma per a aconseguir una exposició adequada. Per velocitat d'obturació lenta entenem allò que se situa per sota de 1/60 segons.


LA DISTÀNCIA FOCAL

Distància Focal (Zoom), Tècnicament parlant, la distància focal és la distància, generalment mesurada en mil·límetres, del centre de l'objectiu i el pla focal de la camamra que no és una altra cosa que la superfície sensible a llum on quedarà registrada la fotografia.
La Distància Focal determinarà tant el nivell d'acostament o zoom, com la cobertura angular que pot fer-se al moment de realitzar la fotografía.



EL BALANÇ DE BLANCS I LA TEMPERATURA DE COLOR

El balanç de blancs i la temperatura de color són dos conceptes estretament relacionats
La temperatura de color es mesura en Kelvin (K) i estableix el color blanc pur en 5.500K, que es refereix a la llum que trobem al migdia. La llum amb menor temperatura anirà cap a tons vermellosos, mentre que la llum amb temperatura més alta anirà cap a tons més blavosos. 

El balanç de blancs (White balanç o WB) és la forma que tenim d'equilibrar una imatge respecte a la dominant de color. L'ideal és que aquesta dominant sigui neutra, és a dir, blanca, la qual cosa en la vida real equival aproximadament a la llum de les hores centrals del dia o a la llum del flaix, que també es considera neutra.

Cada tipus de llum i cada moment del dia, encara que no sempre sigui evident a primera vista, té un color dominant, la qual cosa també relacionem amb la temperatura de color. 


Todos los Secretos del Ajuste del Balance de Blancos en RAW

ISO

Es tracta de la sensibilitat del sensor en l'hora de captar la llum. 
A major número d'ISO, major capacitat per a captar llum, a menor valor, menor capacitat per a capturar aquesta llum. Quan dupliques el valor ISO, es dir, passes de, ISO 100 a ISO 200, necessites la meitat de llum per a aconseguir la mateixa exposició. A major ISO, major soroll hi haurà en les fotografíes, especialment en les zones més obscures.