PARTS DE LA CÀMARA:
EL VISOR:
El visor és la part de la càmera que s'utilitza per a enquadrar i enfocar la imatge. És la finestra que ens permet previsualizar la fotografia abans de prémer el disparador. Aquest visor s'ha utilitzat tradicionalment en les càmeres compactes.
L'OBJECTIU:
La seva funció és rebre els feixos de llum procedents de l'objecte i modificar la seva direcció fins a crear la imatge òptica, rèplica lluminosa de l'objecte. Aquesta imatge es llançarà contra el suport sensible.
La distànicia focal del objectiu influeix definitivament en l'aspecte de les fotografies:
- Una focal petita fa que els objectes ocupin un espai menor en l'enquadrament, de manera que en la fotografia caben més coses. A mesura que augmentes la focal (per exemple “fent zoom”) la grandària de la imatge dels objectes enquadrats augmenta, fent que cada vegada ocupin més espai en l'enquadrament.
DIFERENTS OBJECTIUS FOTOGRÁFICS:
• ULL DE PEIX: (8mm) Els objectius ull de peix es caracteritzen per tenir un angle de visió extremadament ampli que en alguns casos arriba als 180 graus. Com a contrapartida, produeixen fotografies amb una gran distorsió, semblants a la imatge que reflecteix una esfera.Reben aquest nom per la gran curvatura de les seves lents que recorda a l'ull d'un peix.
• GRAN ANGULAR: Els objectius de tipus gran angular es caracteritzen per tenir un ampli angle de visió, la qual cosa permet capturar paisatges, edificis o fotografiar grups de persones des de distàncies curtes. Al mateix temps produeixen una distorsió de les línies. La seva distància focal està entre els 17mm i els 35mmTenen un angle visual molt gran que oscil·la entre 60 i 180 graus. Proporcionen una gran profunditat de camp.
• ESTÁNDARD: Els objectius estàndard cobreixen un angle visual comprès entre els 43 i 56 graus, la qual cosa s'aproxima bastant al camp visual de l'ull humà. En mirar una foto realitzada amb un objectiu normal, s'obté la impressió d'una imatge natural,sense la distorsió de línies. La seva distància focal més habitual és de 50mm.
• TELEOBJECTIU: La seva distància focal més habitual és està entre els 70mm i els 500mm. Tenen un angle visual bastant reduït que oscil·la entre 5 i 28 graus. Proporcionen una profunditat de camp reduïda.Entre altres aplicacions dels teleobjectius destaca el retrat ja que l'enfocament selectiu aïlla al subjecte de la resta de l'escena, centrant així l'atenció sobre la persona retratada.
• SUPERTELEOBJECTIU: el més habitual és parlar de súper teleobjectius amb una distancia focal compresa entre els 200mm i els 600mm.en teleobjectius llargs parlem d'un angle de visió que se situa entre 2° i 10°, la qual cosa significa que pràcticament no tenim angle.
EL DIAFRAGMA:
És el segon element important de la càmara, és un component que està situat a l'interior de l'objectiu i la seva funció és graduar la quantitat de llum que arribarà al sensor.
El diafragma de la càmara està conformat per un conjunt de petites làmines metàl·liques que es mouen en forma radial, aquestes làmines formen un orifici que determina el diàmetre del fluix lluminós.
L'obertura de diafragma es mesura en números f. L'escala de números f típica és la següent
Com més baix sigui el valor f/, més llum entrarà a través de l'objectiu, i com més alt sigui el valor f/, menys llum entrarà a través de l'objectiu.
L'OBTURADOR:
L'obturador, descrit de manera simple, és un mecanisme compost per cortinetes que obren i tanquen per a deixar passar la llum i bloquejar la seva entrada respectivament. Al temps en el qual l'obturador roman obert, se'l coneix com a Velocitat d'Obturació i segons sigui una velocitat lenta o ràpida, obtindrem diferents efectes i resultats en les fotografíes.
QUE IMPLICA LA VELOCITAT D'OBTURACIÓ:
- Velocitat d'Obturació Ràpida / Temps d'Exposició Curt: si treballem amb velocitats d'obturació ràpides (o cosa que és el mateix, temps d'exposició curts), la cambra obrirà i tancarà l'obturador molt ràpid. Això implica que la quantitat de llum que entra en el sensor, el farà durant un breu període de temps, per tant per a aconseguir una bona exposició haurem de compensar-ho il·luminant bé l'escena. Si no ho compensem, la nostra fotografia segurament quedarà subexposada, perquè la llum ha passat durant molt poc temps.
- Velocitat d'Obturació Lenta / Temps d'Exposició Llarg: Quant a una velocitat d'obturació lenta (o cosa que és el mateix un temps d'exposició llarg), és just el cas contrari. Estarem amb l'obturador de la cambra obert durant més temps, i això implica que deixarem passar més llum al sensor de la càmera. Per a les situacions en les quals usem una velocitat d'obturació lenta, comprovarem que no farà falta pujar tant l'ISO ni obrir tant el diafragma per a aconseguir una exposició adequada. Per velocitat d'obturació lenta entenem allò que se situa per sota de 1/60 segons.
LA DISTÀNCIA FOCAL
Distància Focal (Zoom), Tècnicament parlant, la distància focal és la distància, generalment mesurada en mil·límetres, del centre de l'objectiu i el pla focal de la camamra que no és una altra cosa que la superfície sensible a llum on quedarà registrada la fotografia.
La Distància Focal determinarà tant el nivell d'acostament o zoom, com la cobertura angular que pot fer-se al moment de realitzar la fotografía.
EL BALANÇ DE BLANCS I LA TEMPERATURA DE COLOR
El balanç de blancs i la temperatura de color són dos conceptes estretament relacionats
La temperatura de color es mesura en Kelvin (K) i estableix el color blanc pur en 5.500K, que es refereix a la llum que trobem al migdia. La llum amb menor temperatura anirà cap a tons vermellosos, mentre que la llum amb temperatura més alta anirà cap a tons més blavosos.
El balanç de blancs (White balanç o WB) és la forma que tenim d'equilibrar una imatge respecte a la dominant de color. L'ideal és que aquesta dominant sigui neutra, és a dir, blanca, la qual cosa en la vida real equival aproximadament a la llum de les hores centrals del dia o a la llum del flaix, que també es considera neutra.
Cada tipus de llum i cada moment del dia, encara que no sempre sigui evident a primera vista, té un color dominant, la qual cosa també relacionem amb la temperatura de color.
ISO
Es tracta de la sensibilitat del sensor en l'hora de captar la llum.
A major número d'ISO, major capacitat per a captar llum, a menor valor, menor capacitat per a capturar aquesta llum. Quan dupliques el valor ISO, es dir, passes de, ISO 100 a ISO 200, necessites la meitat de llum per a aconseguir la mateixa exposició. A major ISO, major soroll hi haurà en les fotografíes, especialment en les zones més obscures.
