COLOR

SATURACIÓ

la saturació, és la intensitat d'un matís específic. Es basa en la puresa del color; un color molt saturat té un color viu i intens, mentre que un color menys saturat sembla més descolorit i gris.

TEMPERATURA DE COLOR

Podríem definir temperatura de color com la dominancia d'algun dels colors de l'espectre lumínic sobre els altres, de manera que altera el color blanc cap al vermell o cap al blau en aquest espectre.



BALANÇ DE BLANCS

l’equilibri de blancs és una funció de les càmeres que serveix per a equilibrar els nivells dels colors bàsics vermell, verd i blau amb l’objectiu que la part més brillant de la imatge aparegui de color blanc, i la menys brillant de negre. 



MATIS

El matís és la definició que se li dóna a la diferència d'un color a un altre: permet classificar-los en termes de vermell i els seus matisos, verd i els seus matisos, blau i els seus matisos, etc. Es refereix a la lleugera variació de to que un color fa en la llista cromàtica.




LLUMINOSITAT

La lluminositat és la quantitat de llum emesa o reflectida per un objecte. En un color seria la seva claredat o foscor. Un color al 100% de saturació tindrà la seva màxima puresa amb un 100% de lluminositat, i amb una lluminositat del 0% serà negre absolut. I per contra, qualsevol color al 0% de saturació correspondrà a un to concret de gris que es convertirà blanc absolut per un valor del 100% de lluminositat i negre absolut per un valor de lluminositat del 0%.




SÍNTESI ADDITIVA (RGB)

Un model i sistema de formació del color en el qual els colors es formen afegint llums amb diferents longituds d'ona. La suma (addició) de llums és la que forma el color. També es diu "mescla additiva (del color)". El model contrari (o, més aviat, complementari) de formació del color, és la mescla o síntesi sustractiva del color.




SÍNTESI SUBSTRACTIVA

Quan ens referim a la síntesi sustractiva del color, ens referim al color com a pigments, com a pintura. Els pigments no emeten llum sinó que sostreuen (absorven) part de les radiacions de la llum. Depenent que radiació de llum absorvan els veurem de l'un o l'altre color. Com cada pigment lleva part de la llum quants més pigments barregem més fosc serà el color que obtindrem.

ENLLAÇOS:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Saturaci%C3%B3_crom%C3%A0tica
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/71/Saturation_change_photoshop.jpg
https://www.dzoom.org.es/la-temperatura-del-color/
https://www.dzoom.org.es/wp-content/uploads/2006/11/temperatura-de-color-comparativa-foto-734x489.jpg
https://fotografiaencatalablog.wordpress.com/2017/07/02/el-balanc-de-blancs-i-com-aprofitar-lo-de-manera-creativa/
https://fotografiaencatalablog.files.wordpress.com/2017/07/5050k-e1499021079857.jpg?w=616
http://artechexpressive.blogdiario.com/media/cache/resolve/media/files/01/150/713/2016/05/1464151379_significado-del-color-verde-en-todas-sus-tonalidades.jpg
https://naturpixel.com/2011/08/17/tono-saturacion-y-luminosidad/
https://www.fotonostra.com/fotografia/fotos/objetivo4.jpg
http://www.glosariografico.com/sintesis_aditiva
https://newerdesign.files.wordpress.com/2015/07/synthese_additive.png
http://www.educacionplastica.net/ColSus.htm
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmIHe8JX2FWrshzcvUaOjC6WjCEUsOUzdto7g_7gC-ERw8Ed8x5-ItgYmT5Wy3DcK-VqNclhWRyr2M5wpkebYVjuXnXGnMIwfyhfr8gVgs1VY1oLL7X06wOR7HWOdTeRGv91SNDofJsnOk/s1600/Mezcla+sustractiva.png

LLEIS DE GESTALT

LLEIS DE GESTALT

La Gestalt és un corrent decisiu en la història de la psicologia. Va sorgir a Alemanya a principis del segle XX.
“El tot és més que la suma de les seves parts” és la seva màxima. Els principals autors de la Gestalt van proposar alternatives als paradigmes psicològics dominants i van fer grans aportacions a la psicologia cognitiva.
El seu particular enfocament va ser un buf d'aire fresc i va permetre a la gent que no se sentia representada pels corrents principals de la psicologia trobar una alternativa


Psicologia de la Gestalt: Autors fonamentals

Aquests psicòlegs van ser els màxims representants de la psicologia de la Gestalt. Les seves idees continuen sent revisades i inspiren noves teories en l'actualitat.

1. Wolfgang Köhler
Va fundar aquest moviment al costat de Koffka i Wertheimer. La seva principal aportació va ser l'aprenentatge per descobriment. Mantenia que aquest procés és actiu i dinàmic.Va demostrar que els ximpanzés intenten resoldre problemes per assaig i error. Després de diversos fracassos en tasques com aconseguir menjar, els primats amb els quals va experimentar semblaven reflexionar sobre la solució fins a trobar-la. De fet, després aconseguien extrapolar-la a noves situacions similars.


2. Max Wertheimer
El fenomen phi o moviment aparent és la seva troballa més revolucionària. Consisteix a percebre moviment a partir de la successió de diferents imatges fraccionades. Per exemple, ocorre quan percebem la successió de fotogrames del cinema com si fos un moviment real.


3. Kurt Koffka
Les seves aportacions van ser elementals en diversos àmbits. Va estudiar la memòria, l'aprenentatge, la percepció i a més va aplicar les idees de la Gestalt a camps com la psicologia en la infància.Emfatitzava la necessitat de considerar els processos mentals des d'un punt de vista holístic. Així mateix, va ajudar a Wertheimer en les seves recerques sobre el moviment aparent arribant a participar com a subjecte.


4. Kurt Lewin
No va ser un dels fundadors de la Gestalt. No obstant això, va ser un destacat psicòleg social que va portar a la seva àrea les idees de la Gestalt. Va incidir especialment en l'aplicació pràctica de les seves idees. El seu estudi va estar més centrat en la motivació i en la intervenció psicosocial.Aquests quatre psicòlegs es van veure obligats a emigrar als Estats Units després de sentir-se amenaçats pel nazisme.Moltes gràcies per llegir aquest article. Esperem que el corrent de la Gestalt t'hagi resultat inspiradora. Si t'has quedat amb alguna pregunta o desitges fer una aportació, no dubtis a comentar.

LLEIS DE LA GESTALT:

1. Llei de Pragnanz, pregnancia o de la bona forma
La percepció tendeix a organitzar els elements de la forma més senzilla possible. El nostre cervell prefereix les composicions harmonioses. Els processos mentals no són infinits, no podem dedicar un temps i uns recursos a tot el que ens envolta. Per tant, simplifiquem el que percebem i preferim la senzillesa. En aquesta fotografia no necessitem més dades per a saber que estem veient una tassa.



2. Llei de figura-fons
Tots hem vist una copa de Rubin alguna vegada, és l'exemple més conegut d'aquest fenomen. Ens haurem donat compte que és impossible percebre les cares i la copa al mateix temps.



3. Llei de la proximitat
Els elements més pròxims entre si tendeixen a formar agrupacions com si es tractessin d'un mateix conjunt. Si mirem tres munts de caramels, apreciarem tres grups en lloc de veure tots els dolços que hi ha per separat. En aquest exemple percebem els objectes que hi ha en cada caixa com un únic bloc..



4. Llei de la similitud
Les figures similars semblen tenir la mateixa forma. La seva semblança pot deure's a tenir un color semblant, a la seva forma o a qualsevol característica que ens permeti establir un paral·lelisme entre elles. Sabem que cada arbre té les seves pròpies característiques; no tots tenen exactament la mateixa altura ni el mateix color. No obstant això, des d'aquesta perspectiva ens semblen pràcticament iguals per la seva semblança.



5. Llei de destinació comuna
Els elements que semblen moure's junts cap a una orientació determinada són percebuts com un conjunt. Si veiem uns nens corrent cap a un lloc de gelats, ens fixarem en ells com un tot. No obstant això, també podem fixar-nos en ells un a un si tenim interès. En aquest cas, percebem al grup de manera homogènia.



7. Llei de bona continuació
Preferim ignorar els canvis bruscos que es donen en una imatge que estem observant. Generalment, ens fixem més en les característiques d'un estímul que ens permeten percebre una continuïtat suau.Una mostra és que si estem passejant i advertim en un cartell una A tapada per la meitat per un fanal, continuarem sabent quina lletra és i llegirem el text sense dificultats. En aquest exemple podem apreciar la continuïtat de les branques.




ENLLAÇOS:
https://www.ecured.cu/images/b/b3/Max_Otto.jpg
https://image.freepik.com/foto-gratis/taza-cafe-brizna-trigo-dibujado-espuma-visto-arriba_1232-1212.jpg
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4qR3LW42yPc3oHH5nhCs_g7OWbwO_LhpgtNkHNp4FmFaBXTVqLJOad3VB9uiIfQzx-wbqSR3NFQQBc5A16gdbjDrylvaUa5Jzt2eEyIWIqSHHrBe8m8reZDky94L1BHvJh6AZULcG/s1600/rubin.gif
https://todofilia.files.wordpress.com/2013/05/tumblr_mn9rddtnka1s6f4s1o1_500.jpg
https://ryanwaggoner.com/wp-content/uploads/2016/06/freelance-success-1.jpg
https://notiziecalciomercato.eu/wp-content/uploads/2018/06/vaida-tamosauskaite-85608-unsplash-1024x681.jpg
https://image.freepik.com/foto-gratis/arbol-sakura-rosado-flor-cerezo-plena-floracion-hermosa_33793-106.jpg
http://www.psychegames.com/responsive/imgs/koehler.jpeg
https://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/fotos/koffka_2.jpg
https://blog.cognifit.com/es/gestalt/

HISTÓRIA DE LA FOTOGRAFÍA

HISTÓRIA DE LA FOTOGRAFÍA

Nicéphore Niépce 
El 1822, Nicéphore va fer una reproducció d'un dibuix sobre una placa de vidre recoberta amb betum de la Judea, gràcies a la llum.
El 1824 s'obtenen de « diferents preses amb la cambra fosca » , les primeres fotografies, sobre pedres litogràfiques. En aquest moment el temps d'exposició era de cinc dies.






En el 1840, Hyppolite Bayard crea la seva imatge, "el ahogado", com una protesta al no ser reconegut com a pare de la fotografía.

Alexander S. Wolcott. Es converteeix en un dels primers fotógrafs estadounidencs en obtenir una patent y crear un estudi a la ciutat de Nova York.












David Octavius hill i Robert Adamson.
A penes un any després del debut dels primers processos fotogràfics creats per Daguerre i Talbot, els fotògrafs escocesos David Octavius Hill i Robert Adamson van documentar mitjançant calotips la forma de vida dels pescadors en Newhaven, vila pròxima a Edimburg. Va ser una de les primeres mostres de l'aplicació antropològica i sociològica de la fotografia.






1850: Mathew Brady va practicar el retrat amb mestratge tal que “En l'Exposició del Palau de Cristall (primera Fira Mundial) de 1851 a Londres va guanyar la màxima presea per als retrats en daguerreotip.”Al 1855 va adoptar els processos del ambrotipo i el col·lodió humit.
També van ser molt importants els seus retrats al president dels estats units i el seu treball de documentació a la guerra de succesió.













1856, william Thomson realitza les primeres fotografíes submarines.

1880, es pública la primera foto en un diari. El diari del New York Graphic públicala primera fotografía en mig to: "A Scene in Shantytown" por Stephen Hogan.

















1872, Eadweard Muybridge aconsegueix congelar el moviment i registrar-lo.










1915, Paul Strand va ser un dels màxims exponents de la denominada ‘Fotografia directa’, un moviment que rebutjava la noció que la fotografia havia d'imitar a les belles arts.













1930: La fotografía humanista: La branca suau i poètica del fotoperiodisme va ser també coneguda com a realisme política. es va basar en la filosofia del canvi social. Van destacar Henri Cartier-*Bresson, Robert Doisneau, Izis, Willy Ronis, Édouard Boubat, entre altres





1934: Amb el nom "Kwanon Camera" neix l'empresa que es convertiria en el fabricant de cambres Núm. 1 del món.


1947: Edwin H. Land inventa el sistema de càmeres amb pel.lícula instantanea.

1962: Elio Sorci es converteix en el primer paparazzi
















1971: Nabuyoshi Araki pública "Sentimental journy" i Larry Clark "Tulusa". S'obre un nou capitol de la fotografía de intimitat, gènere contemporani que sería explotat per altres fotógrafs.









1975: s'inventa la primera càmara digital. Steven Sasson inventa aquesta càmara amb una resolució de 100 línies.


1988: la primera fotografía produida per una reflex digital.






1990/1995: Equipat amb la Wile Field and Planetary Camera, va capturar alguna de les imatges més famoses de l'espai exterior.








SEGLE XXI:
 L'aparició de la primera càmera digital en 1990 constitueix la base de la creació immediata d'imatges.
 La digitalització ha alliberat a la fotografia del caràcter documental històric ja que la manipulació d'imatges a través de la infografia ha permès recuperar l'imaginari pictòric i narratiu que s'havia perdut "La fotografia digital entronca amb la ideologia del collage entès com a fotomuntatge d'avantguarda dadaista o constructivista.
 No obstant això, la fotografia digital aconsegueix eliminar les marques del procés de construcció del "collage" i dotar al fotomuntatge de caràcter unitari".
​Des de la seva invenció, la fotografia tenia total credibilitat com a testimoniatge inqüestionable de la realitat a causa del funcionament del dispositiu de captura. Les noves tecnologies digitals tenen la capacitat de convertir el real i intervenir sobre el registre de la imatge, fins al punt de manipular i distorsionar les imatges sense perdre el realisme fotogràfic amb el qual van ser captades. 
El real i el virtual es barregen donant lloc a un nou tipus d'imatge híbrida per a definir les noves creacions pseudo-fotogràfiques. Els programes de manipulació de la imatge són protagonistes en aquesta etapa, així com el retoc fotogràfic, la fusió d'imatges, la infografia o la generació de tridimensionalidad....etc.







ENLLAÇOS:
http://www.photo-museum.org/wp-content/uploads/2015/01/niepce-nicephore-portrait-jeune.jpg
https://www.superprof.es/blog/file/2017/11/primera-fotografia-700x487.jpg
https://ibasque.com/historia-de-la-fotografia-y-las-fotografias-mas-antiguas-conservadas/
https://www.tiki-toki.com/timeline/entry/332582/Historia-de-la-Fotografa/
https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_la_fotograf%C3%ADa

ART URBÀ

Aquesta mostra d'art urbá es tracta d'un graffiti.

El grafiti és el resultat de pintar textos abstractes en les parets de manera lliure, creativa i il·limitada amb finalitats d'expressió i divulgació on la seva essència és canviar i evolucionar. És un dels elements que conforma la cultura del Hip-hop.
Als anys 70 i 80 utilitzaven aerosol com a eina principal i mentre personalitzaven les parets i murals de la ciutat, acostumaven a competir entre ells, per a veure qui tenia la signatura més original, bonica o creativa.

Algunes de les seves característiques són:

• Són sectors de minories socials i els seus missatges impliquen una ruptura amb el sistema establert.
• La majoria d'inscripcions sorgeixen en un moment de manera imprevista i com una forma d'expressar-se.
• Es realitzen en llocs públics de manera que els puguin llegir la major quantitat possible de persones i produeixin l'efecte desitjat.
•  L'objectiu de realitzar un grafiti és no ser descobert, ja que moltes de les vegades son il.legals. 

PRÀCTICA D'ESTILS ARTÍSTICS

ART EGIPCI
         
               

L'art egipci està molt relacionat amb la religió i les creencies sobre la vida desprès de la mort. les esculptures eren construccions monumentals i grans estatues de pedra tallada. La pintura de l'Antic Egipte va ser principal-ment simbòlica, funerària i religiosa. 
Feien els pigments naturals, extrets de terres de diferents colors, una pasta de color, que barrejaven amb fang i dissolien amb aigua per a poder aplicar-ho sobre els murs, revestits amb una capa d'estesa "seca" de guix. 
Els seus colors van ser vius i variats. Els tints base s'obtenien: el negre, del carbó, el blanc, de la calç o de guix, el groc i vermell-maó, de l'ocre natural del desert, el verd, de la malaquita i el blau, del lapizlázuli. L a pintura s'utilitzava per a decorar les parets dels temples i tombes, així com per a il·lustrar papirs. 

He triat aquest estil artístic perque crec que te una simbología molt interesant.

ENLLAÇOS:
https://trfed2.pressbooks.com/app/uploads/sites/42625/2015/11/Screenshot_1-232x300.gif
https://i.pinimg.com/564x/39/98/ee/3998ee3b4e94653406c5d11bddf41755.jpg



ART GREC

L'art grec es un art amb influencies orientals. Els ideals del poble grec brillen en l'escultura.
Dotaran a les figures d'una mobilitat i expressivitat admirables. Els escultors plasmen en la figura humana les seves concepcions de bellesa física i equilibri espiritual. La bellesa porta a una anatomia harmoniosa, que idealitza el cos humà. L'expressió, com a exteriorització dels sentiments, acompanya a aquests cossos. 

El moviment és un altre objectiu de l'escultura. En els angles dels frontons els artistes aprenen a doblegar la figura o a relacionar dinàmicament els grups.
L'escultura grega és fonamentalment humanista i figurativa. 
hi havia a Grècia; escenes mitològiques; llegendes dels herois, monuments commemoratius...
D'altra banda, la qual cosa podríem dir art decoratiu -ceràmica, relleus de tota classe, figurillas de metall o terracota- es redueix a un paper secundari.

He triat aquest art perque crec que té una gran expresivitat i em crida l'atenció.

ENLLAÇOS:
https://www.aboutespanol.com/thmb/RfKepEVZ8UeVEY2yx8xGsqPzqPM=/768x0/filters:no_upscale():max_bytes(150000):strip_icc()/Laoconte-y-sus-hijos-597baaec3df78cbb7a25ac12.jpg


ART BARROC

Es desenvolupen nous gèneres com les natures mortes, paisatges, retrats, quadres de gènere o costumistes, així com s'enriqueix la iconografia de temes religiosos. Existeix una tendència i una cerca del realisme.
El color, la llum i el moviment, són els elements que defineixen la forma pictòrica. El color predomina sobre la línia. Fins i tot, els efectes de profunditat, perspectiva i volum s'aconsegueixen més amb els contrastos de llum i de tonalitats del color que amb les línies nítides i definides del dibuix. La llum es converteix en un element fonamental en la pintura barroca. La llum dibuixa o difumina els contorns, defineix també l'ambient i l'atmosfera del quadre.
Es pretén transmetre sensació de moviment. Les composicions es compliquen, s'adopten perspectives insòlites i els volums es distribueixen de manera asimètrica. 

He triat aquest estil perque em crida molt l'atenció i les obres que es van generar en aquest periode em resulten molt interesants.

ENLLAÇOS:
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Judit_decapitando_a_Holofernes%2C_por_Artemisia_Gentileschi.jpg/800px-Judit_decapitando_a_Holofernes%2C_por_Artemisia_Gentileschi.jpg

https://www.casadelpuzzle.com/images/productos/puzzle-trefl-la-chica-de-la-perla-de-1000-piezas-1-18850.jpeg


RENAIXEMENT

      

Evocació de l'antic, la bellesa idealitzada del qual pretenien prendre com a exemple. 
Els quadres se situen en paisatges naturals que s'intenten recrear amb fidelitat, o en marcs arquitectònics, en els quals columnes, frontons, palaus i temples serveixen d'excusa a parenceries de perspectiva. La figura humana es converteix en centre i mesura de totes les coses. L'estudi de l'anatomia, fins i tot la realització d'autòpsies, ajuda als artistes a comprendre la realitat del cos humà.
Domini de la perspectiva, i de les tècniques compositives. 
Continuen realitzant-se decoracions murals al tremp i al fresc. S'estén l'ús del llenç, que és més econòmic que la taula. 

Els temes eren principalment l'home i com a centre de tot, la mitologia i la religió. la pintura volia tornar a l'antiguitat clàssica. S'utilitzaven colors càlids.

He triat aquest estil artístic perque els autors representatius d'aquesta corrent em resulten molt interesants.

ENLLAÇOS:
https://img.culturacolectiva.com/content/2017/05/datos-de-leonardo-da-vinci-destacada.jpg
https://elapuron.com/media/fotos/2012_10_08_DwFmyeCGkF_lg.jpg
https://i.blogs.es/716ce3/leonardo_da_vinci_-_mona_lisa/1366_2000.jpg



NEOCLACICISME

                                                          


El Neoclassicisme se situa entre el Rococó i el Romanticisme.
Va predominar el dibuix, la forma, sobre el colorit. Això dóna com a resultat una estètica distant de l'espectador, reforçat per la llum clara i freda que banyava les escenes, ja que si s'adoptessin tons daurats s'introduiria en l'obra una sensualitat que es rebutjava en l'estètica neoclàssica. A vegades s'usava el clarobscur, amb una il·luminació intensa dels personatges, deixant en les tenebres la resta del quadre. 
Es va conrear sobretot el quadre d'història, reproduint els principals fets de la Revolució francesa i exaltant els mites grecs i romans, als quals es va identificar amb els valors de la Revolució. Els temes representats sempre eren seriosos i erudits, amb intenció moralitzadora.

He triat aquest estil artístic perque les composicions i les formes que tenien els autors de pinat i dibuixar m'agraden bastant.

ENLLAÇOS:
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguzZyVCMz9E1rUrSJ-p4p-wPcSfOBhoqgrkhyjZ146VLhQ2dHMhmhl8X5LRE4oTtv_tuBv_0frEbb-Y5QgZGUQoLfLmCSPRDWqMPMiBPDNyGaPw2FIbXMaXpdFV6LQafQG1II9T2RXxKzH/s200/Pelagio%252520Palagi%25252C%252520Los%252520deposorios%252520de%252520Amor%252520y%252520Psique%25252C%2525201808.jpg

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6qGEKPMLABLMN2yEg5XRZwpkECbJy2LBnri-1SJSp79re6lp5xOj1bmu5F7EZXL9gpDDeyPPXinPFWVSwDFhvBfs6mxNwvsy0tKoq8TMvGEoEOP6tGDKMAB42m6o6voB29ewKxLBq3qJa/s200/Ingres,%20Auguste-Dominique%20(1780-1867)%20-%201806%20Portrait%20of%20Napoleon%20on%20the%20Imperial%20Throne%20(Mus%C3%A9e%20de%20l'Arm%C3%A9e%2C%20Paris).jpg